BENVINGUTS AL NOSTRE BLOC!

Hui, 3 de maig de 2012, asseguda a la cadira d'una classe buida però acompanyada de dos boníssims alumnes, estic creant el nostre "bloc"; un racó d'internet que farem servir per a acostar-nos a l'assignatura de valencià. Ací, anirem penjant informació d'interés com ara: fotografies de Cultura Valenciana, recursos per a la classe, treballs vostres, visites de Gent Interessant... I tot allò que vosaltres, els meus alumnes, considereu que hem de ficar ací.
Espere que us agrade i que us faça profit!

Mª José.

dimarts, 25 de juny de 2013

divendres, 14 de juny de 2013

JOAN, EL CENDRÓS

JA HAN COMENÇAT 
LES REPRESENTACIONS DE 

"JOAN, EL CENDRÓS".


 EN BREU, DESEM ELS VÍDEOS ACÍ.


dimecres, 12 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 16...

ABRAHAM SEGOVIA se'ns ha fet poeta i...


L'estiu

A l'estiu podem gaudir
i moltes aventures conpartir.

De no ser que hages d'estudiar
les tres avaluacions recuperar.

Si no has estudiat tot l'any
el sol no et farà cap dany.

I si tot ho has aprovat
de crema t'hauràs untat.

De moment, alguns a recuperar
que si no estudiem no podem passar.

I d'altres, pocs es podran banyar
sota el sol i a la vora de la mar.

Malgrat tot, a setembre tots ens veurem
tan si estudiem com si ens banyem.

Així que aprofites el temps
que en un nores ja vens.

Abraham Segovia Atienzar

dimarts, 11 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 15... THUNDERSTRUCK!!!

MIGUEL ÁNGEL CUBILLOS i jo mateixa volem fer-li un homenatge a la música rock gràcies  als Bons Dies del passat dia 10 ja que escoltàrem una coneguda cançó del grup rock per excel.lència AC/DC...

Llig l'homenatge de MIGUEL ÁNGEL!

 
EL ROCK

El rock és una variant que engloba tota la música amplificada elèctricamente . Aquest tipus de música té una gran varietat d'estil com: el rock metal (heavy metal), rock pop, rock blues o el rock.

Però, jo a soles vaig a parlar de dos tipus, el rock metal i el rock pop. Aquests dos tipus són els que més m’agraden perque tenen molt de ritme i engloben les meues bandes favorites: AC/DC i Rolling Stone.

Aquestes dues bandes han aconseguit plenar estadis de futbol americà (per fora i per dins) sense tindre unes veus magnífiques, únicament amb una guitarra i una bateria.

L'altre dia em va agradar que tornaren a sonar en la ràdio i no precisament en una ràdio especialitzada en rock.

Per a mi és una forma de vida, la “vida rock”, que fa que, quan sents aquesta música, canvie el teu ritme per complet; i si saps i ames, toques la guitarra i imites les seues cançons. Et converteixes en un altra persona, una persona que té una habilitat per a tot. Et sents capaç de tot, fins i tot de volar...

A més a més, uns científics han dit que si sents una vegada al dia esta música fa que les neurones produïsquen una substància que millora el teu caràcter; et fa més amimat.

Adéu depressions!



dilluns, 10 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 14...


ARIADNA, nom de princesa, ens fa gaudir amb el seu poema...

L'ESTIU

S'ha acabat la primavera
el fred ja se n'ha anat
i tots estem molt alegres
perque l'estiu comença ja!

Ja s'acaba l'escola,
els deures i els exàmens
ja estem ben preparats
per començar les vacances amb moltes ganes

El calor es sufocant
a les zones costaneres
però per la nit a la muntanya
molta cura, que et geles!

Una bona cura
per a la calor de l'estiu
és anar a refrescar-te
a la piscina o al riu

Si tens massa calor
pots prendre un gelat,
i quan te l'acabes,
estaràs ben refrescat.

I de quan no fer res
estigues ben cansada
ja torna a començar
el curs un altra vegada.

divendres, 7 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 13...

Doncs i jo que crec que ALBA GONZÁLEZ té un bon futur com a escriptora?

Digueu-me si m'enganye...


I DE SOBTE A ALTRE PLANETA…
La màquina del temps deixà de girar, i els tres xiquets caigueren a terra com si foren tres sacs de creïlles.
-On estem ?- va preguntar Joana molt preocupada.
-No ho sé, però tot açò és molt extrany.- digué Laia.
-Es clar, estem a un món màgic, o és que no vos adoneu ?- va dir Rubén fent-se l’intel·ligent.
-I tu com ho saps, llest?- preguntà Laia.
-Qué com ho sé? Mireu al voltant, fades que volen, arbres que parlen, núvols de colors..., no sé a vosaltres, però a mi no em pareix tot açò d'allò més normal.- va dir Rubén.
-Laia, crec que esta volta Rubén té tota la raó del món.- digué Joana una miqueta més calmada.
-Val, aquesta vegada eres tu qui té la raó, ho reconec- va admitre Laia.
Els tres amics començaren a passejar-se, i a fer voltes per aquell extrany món, intentant traure-li sentit comú a la situació.
-Ai, mira per on vas, per favor, ja m’has tirat tots els expedients de les fades a terra!- exclamà una xicoteta fada amb un vestit rosa de volants, unes ales plenes de vius colors, i uns cabells rosos com l’or plens de gracioses floretes que deixaven una fresca fragància a gesmíl.
ALBA GOMZÁLEZ FUSTER 1ºA

dijous, 6 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 12...

A ESTER COLLADOS de 1r B no li done l'opció (jejejejej) el seu relat no serà anònim,

si t'has fixat, benvolgut lector, ja he escrit el seu nom (i ací la tinc, al meu costat,

llegint aquestes humils paraules). Gaudeix llegint aquesta descripció!


EL PAISATGE
Aquest paisatge pareix un lloc tranquil on algú es pot relaxar. Està a un lloc perdut enmig d´una muntanya.
Hi ha un poble molt xicotet compost per quatre cases.
Està ple d´arbres verds , de camps , masies perdudes enmig del no rés…
Prop del poble hi han dos muntanyes no molt antes però plenes per arbres alts i vers.
Allà lluny es troben unes muntanyes amb pics molt alts que quasi arriben al cel. Estan nues i blanques potser per el relleu però son molt boniques i a més d´una persona li agradaria escalar-les
A dalt al fons estan els núvols blanc com la neu i el cel blavíssim que dóna molta tranquil.litat , pareix que fa un bon dia.









ESCRIVIM UN POC 11...

La meua xica de 1r B... que no vol que escriga el seu nom... però no sé jo... Vinga, no

seré roïna. A veure si endevineu de qui es tracta!!


Uns dies en companyia de la màgia

Clàudia estava molt entusiasmada perquè se n'anava a anar de vacances a Nova Zelanda, això no era habitual a la seva família, ja que no disposaven de molts diners.
Eixe viatge no era obsequi d’ells si no que l’havien guanyat a un sorteig, Clàudia estava decidida a pasar-ho molt bé en aquell viatge, ja que era l’únic que anava a tindre en dècades.

Un parell de dies abans del vitge Clàudia va agafar la varicel·la. Els pares de Clàudia pensaven que si la seva filla no anava ells tampoc anaven però Clàudia era molt bona persona i pensava que es mereixien anar-hi perquè es passaven tot el dia treballant. Clàudia no parava d’insistir per tal que anaren. I així ho van fer.

Els pares de Clàudia van decidir deixar-la a casa del avis de Clàudia. Com que els seus avis eren ja prou majors li van demanar ajuda a un veí, el seu nom era Marc, li havien demanat ajuda a Marc per tal que s’encarregara de Clàudia, Marc va pensar que no tenia temps perquè estava acabant la carrera de la Universitat però com que la família de Clàudia li havia fet molts favors a d’ell, no va poder dir que no.

A Clàudia no li feia gens de gràcia que una persona s’encarregara d`ella, ella pensava que amb 7 anys una persona ja era responsable per a cuidar de si mateixa i ella tenia 9.

Va arribar el dia del viatge dels pares i Clàudia es va quedar amb Marc i amb els seus pares, els pares de Clàudia li van prometre que li traurien un regal de Nova Zelanda per a que no es quedara trista per no haver-hi pogut anat. Clàudia lis va donar les gràcies però seguia trista per haver de quedar-se amb Marc. Clàudia era molt cabuda.

El primer dia que Clàudia va estar sense els seus pares Marc li va posar una pel·lícula d’acció a Clàudia, però com que Clàudia estava avorrida Marc es va llançar a parlar amb ella. Li va fer moltes preguntes, entre les quals estaven : que perquè no tenia cara d’ànim, que si estava trista de no estar amb els seus pares... Però Clàudia no va respondre a cap.

Joan era famós per fer riure a la gent i ell sabia que el que Clàudia necessitava era una sonrisa a la boca. Així que va començar a fer alguna de les seves bromes més gracioses, Clàudia no va aguantar ni deu segons va començar a riure de seguida.
Clàudia va respondre a totes les preguntes de Marc, i els dos van agafar confiança.

Clàudia també va decidir fer-li unes quantes preguntes a Marc, li va preguntar per les seves bromes, no podia fer-se una idea al cap de com se li ocorrien coses tan gracioses en segons. Marc li va dir que no era tan difícil que sols hi havia que tindre confiança en si mateix.

Amb tantes riallades que duia Clàudia es va oblidar perquè estava enfadada.

Va ser un dia molt divertit i quasi sense donar-se compte se li va passar el dia a Clàudia. Estava contenta de tindre que passar el temps que els seus pares estaven de vacances amb Marc, havia canviat totalment d’opinió respecte abans.

La resta dels dies Marc li va ensenyar a Clàudia alguns trucs de màgia, ja que Marc també era mac.

Clàudia va tindre una molt bona idea, consistia en que ell i Marc prepararen una actuació per a quan els pares tornaren a casa, a Marc li va parèixer molt bé i van començar a assatjar aquell mateix dia.

Van estar tota la setmana assajant, fins que va arribar el dia que van vindre els pares, Clàudia notava que Marc estava una mica trist, li va preguntar que perquè tenia eixa cara si anava a ser un dia meravellós, Marc estava trist per dos raons, la primera era que com els pares de Clàudia tornaven aquell mateix dia no anava a estar més temps amb Clàudia, la segona era que havia perdut una setmana d’estudi per estar amb d’ella.
Clàudia va trobar solucions en un obrir i tancar d’ulls, va proposar que els seus pares anirien a parlar amb la seua professora de la universitat per a que els exàmens se’ls facin a ell una setmana més tard, i una solució per al primer problema era que cada setmana en el restaurant de son pare, facin una actuació de manera que ells gaudirien de la actuació i son pare estalviaria un poquet més de diners cada setmana. Marc va acceptar encantat. Els pares de Clàudia van arribar del seu viatge i van gaudir de la actuació de Marc i Clàudia, es van quedar fascinats pels trucs de màgia i van riure molt amb les bromes.

Al pares de Clàudia li van parèixer fantàstiques les dues idees.

Les actuacions de Clàudia i Marc es van fer famoses a la ciutat, de manera que el restaurant del pare també.
Marc va terminar la seva carrera aprovant tots els exàmens, ja que, la professora li va deixar a Marc una setmana més per a estudiar.

Amb els diners que van guanyar de les actuacions de Clàudia i Marc van decidir fer tota la família un viatge junt a Marc, el pròxim estiu.

dilluns, 3 de juny de 2013

DROPO I ESQUERP

                         MARTA SEPÚLVEDA, alumna meua de 1r C, ha eixit hui de classe i hem anat juntes cap a l'eixida del col.legi, pel pòrtic. I parlant, parlant, m'ha comentat que el seu germà RAÚL, que també va ser alumne meu fa uns anys, havia fet no fa molt la prova per obtindre el Certificat del Grau Mitjà en valencà. M'ha dit també que no sabia ben bé què volien dir dues paraules: DROPO i ESQUERP.

                         Doncs bé, consultant les meues fonts, m'he llançat a donar-vos tota la informació que necessiteu per no tindre mai més cap dubte sobre el significat d'aquestes paraules.

DROPO: Un dropo és algú que defuig el treball o que, com es diu col•loquialment, no fa un brot. Un sinònim molt utilitzat és gandul, però hi ha moltes altres maneres de referir-s’hi, com per exemple «malfaener», «gos» o «esgarramantes».

ESQUERP: O esquerpa si ens referim a un ésser femení, es diu d'aquell o d'aquella que no és massa carinyós, o siga, una persona "arisca".

                         Ja sabeu, dubtes de significats, traduccions, creacions pròpies, cultura valenciana, visites, entrevistes... ACÍ CAP DE TOT!

                         BONA LECTURA, TRISTESA CURA.