BENVINGUTS AL NOSTRE BLOC!

Hui, 3 de maig de 2012, asseguda a la cadira d'una classe buida però acompanyada de dos boníssims alumnes, estic creant el nostre "bloc"; un racó d'internet que farem servir per a acostar-nos a l'assignatura de valencià. Ací, anirem penjant informació d'interés com ara: fotografies de Cultura Valenciana, recursos per a la classe, treballs vostres, visites de Gent Interessant... I tot allò que vosaltres, els meus alumnes, considereu que hem de ficar ací.
Espere que us agrade i que us faça profit!

Mª José.

dimecres, 29 de maig de 2013

ESCRIVIM UN POC... 10

La nostra MARTA (Sepúlveda) ens parla de princeses, papallones i... d'amor...


LA PRINCESETA I EL GOSSET


A la vora d’un llac
vaig sentir una vegada
una princeseta plorant
què et passa princeseta?


Que el meu gosset se n'ha anat
i per què se n’ha anat?
Una papallona molt bonica el va despitar
pobre princeseta, et puc ajudar?


Clar que sí!
buscant i buscant
el va trobar,
i al voltant d'una font va estar
la princeseta plorant el va agafar


I dos colps al cap li va donar.
i content al castell se'n van tornar.

dimarts, 21 de maig de 2013

ESCRIVIM UN POC... 9

ÁLVARO GARCÍA ens descriu un paisatge de muntanya que combina perfectament

amb el poema sobre l'estiu d'Isabel Camarasa. Amb ell us deixe.


DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE
En primer lloc, vegem un gran llac amb aigua cristal.lina i molt freda, ja que es troba en un lloc fred. Al llac, trobem a una xica passejant amb una llarga canoa.
En segon lloc, trobem un bosc. Verd i ple d’arbres alts, aquest lloc és molt frondós i bonic. En aquest pla comencem a veure unes quants elevaicons i lluny, unes grans muntanyes.
Al fons, hi ha una gran serralada, on als cims de les muntanyes trobem una gran quantitat de neu blanca.
Aquest és un paisatge, fred i humit, d'interior.









ESCRIVIM UN POC... 8

ÁLVARO BARTOLOMÉ ens convida... a fer-nos una casa!!

Llig les seues lletres...


UNA CASA, UN SOMNI
Per a construir una casa no has de ser arquitecte,
Solament dibuixa-la, ja serà un gran repte,
Molta imaginació has de tindre,
Habitacions per dissenyar,
Bonics colors per pintar,
Tot a la meua ment haurà de vindre,
Grans finestres mirant al cel,
I un gran jardí tot ple de verd,
I al marc de la porta, un sonor timbre.

ESCRIVIM UN POC... 7

ISABEL CAMARASA ens fa les dents llargues parlant-nos ja de l'estiu... el nostre

benvolgut i anhelat estiu...


L ´ESTIU

L´estiu ja està ací,
i amb ell,
vacances al fi.

Els xiquets riuen feliços,
uns de viatge a l'estranger,
a la platja o al poble també,
amb la família o els amics,
tots ho passaran molt bé.

S´alçaran molt tard i,
de seguida a la platja
fins a l'hora de dinar.

Abans que els faça la digestió,
a l´aigua tornaran.

Amb la calor prendran
granissats i gelats,
després a l´aigua fins que
els dits se´ls arruguen com cigrons.

La nit la passaran a la fira ,
pujant a la nòria i als cavallets també,
unes llepolies i unes voltes més,
fins que caiguen d´esgotament.




divendres, 10 de maig de 2013

ESCRIVIM UN POC... 6

DANI CANILLAS diu que el seu poema no val res... i jo crec que no, que està molt bé.

Llig-lo i opina.


LA TERRA, EL SOL, LA LLUNA

El Sol , que es posa

i es fica cada vegada

que vol enllumenar a la Terra.



La Lluna , que cada

nit ens il.lumina , encara

que de diferents maneres ,

si és plena , mitja ,

creixent o omniscient .



La Terra , el nostre planeta ,

qui ens ha donat la vida.

dilluns, 6 de maig de 2013

GENT INTERESSANT... MARXANT UNA D'ÒPTICA!!!

           La família de Belén García de 2n B ha vingut a fer-nos un col.loqui sobre lòptica. Hem gaudit

i ens ho hem passat d'allò més bé... i a més a més, ens havien preparat un regalet!

Gràcies per la col.laboració, família!

Us dese fotografies de la visita.







divendres, 3 de maig de 2013

ESCRIVIM UN POC... 5

GUILLEM CLEMENTE ens porta a una València negra... anem amb ell?


VALÈNCIA: CIUTAT NEGRA
Aquella nit ho va canviar tot. Em vaig sentir maltractat i desgraciat, no savia que fer ni on anar. El meu nom es Alexandre, i sóc agricultor en la ciutat de València. Vos vaig a contar la història que ha canviat la meua vida per complet. Fa aproximadament dues setmanes va acabar l’epidèmia de la pesta negra a València i les autoritats van consentir obrir les portes de la ciutat. Havia mort tota la meua família: la meua dona i els meus dos fills. València estava confusa i sense saber que fer. Jo era una de les poques persones que havia sobreviscut. Aleshores, jo havia perdut la meua feina, el meu amo havia mort. Però hi havia molt que fer, netejar els carrers e intentar ajudar a les persones que, com jo mateix, vagaven sense rumb per els carrers vuits.
Vaig anar al cementeri a veure les tombes de la meu dòna Maria i dels meus dos fills: Micael i Jordi. Era per la vesprada, els núvols deixaven caure una suau pluja que amagava les meues llàgrimes. Els estimava molt, però mai no li ho vaig dir a cap dels tres, això era el que més lamentava. Si Déu me'ls tornara ...
Gairebé sense adonar-me'n, vaig veure una ombra que baixava amb les gotes de pluja. Com si estigués en un somni, un àngel es va aparèixer. Em vaig espantar i intentava eixir corrent, però una força dins meu em retenia. Una veu dolça i serena va inundar l'atmosfera, era l'àngel. Em va dir que no tinguera por, que ell baixava dels cels per a que jo l’ajudara. Però com anava jo a ajudar-lo?, un simple agricultor, perdut, sense feina, sense família, sense res. Llavors, l'àngel començà el seu relat: el Dimoni havia enviat aquella epidèmia per a descarregar tota la seua fúria contra els mortals. I em digué que necessitava l’ajuda d'una persona amb coratge i molt de valor.
Jo vaig acceptar. De sobte, l’àngel em va portar a un lloc que em resultava familiar, però que no vaig saber identificar. Semblava un jardí, ple de plantes desconegudes. Li vaig preguntar perquè em va portar allí. Però no em va dir res perquè de cop es va obrir un portal molt gran. L’àngel em va agafar de la mà i em va fer travessar el llindar. Després d'un moment estava dins de l’infern. L’àngel em va contar tres coses: La primera va ser que ell es dia Valkyr, jo també li digué el meu nom. La segona era que, per poder reviure els meus familiars, teníem que intentar arrancar-li al dimoni el seu cor. I, la tercera, que em donaria un arc i una espassa perquè el dimoni és molt poderós i molt astut, per això necessitava armes especials per combatre'l.
Començàrem a caminar per les coves de l'infern, feia olor de sofre i el magma volcànic ens envoltava. Jo seguia a Valkyr, no m'atrevia a mirar als costats perquè estava aterroritzat. Pensava que en qualsevol moment relliscaria i el meu cos es fondria amb les roques. Valkyr em va contar que el Dimoni guardava les ànimes del morts en el seu castell. Al lluny vam veure una muntanya molt alta, amb criatures voladores que, segons em va dir Valkyr, s’anomenaven Infames i vigilaven el castell. Em vaig adonar que un Infame s'estava acostant amb sigil, li vaig fer una senyal a Valkyr per indicar-li, i com per un ressort, aquest em va espentar dins d'un forat i vam quedar amagats fins que la criatura voladora va passar de llarg. No sabíem de quina manera podríem pujar aquella muntanya i entrar en el Castell del Dimoni, era molt alta. Li vaig proposar a Valkyr atrapar un Infame i que ens portara volant. Valkyr dubtava, però al final va acceptar. Amb el arc vaig disparar una fletxa que va passar fregant entre dos Infames, que, en adonar-se es van acostar al nostre forat per inspeccionar. En el moment en que els Infames van arribar, nosaltres vam fer lo que teníem pensat per a poder raptar-los. Va ser un èxit, amb l'espasa els amenaçàrem, i com les criatures de l'infern són covards, van accedir immediatament a complir les nostres ordres. Els vam obligar a volar fins a el castell del Dimoni, però abans d'arribar, els molt traïdors ens van deixar caure sobre el sòl i van volar a demanar ajuda als seus companys. En la porta hi havien molts vigilants, per això, vam pensar que si entràvem a la força ens capturaríem. De cop i volta, un Infame ens va veure i va començar a donar crits, la nostra única eixida era lluitar. Jo amb la espassa i Valkyr amb el arc i les fletxes començarem a obrir-nos pas com podíem, entre cops, mossegades i esgarrapades de les seves urpes. Cada vegada venien més guardes, quan ja pareixia tot perdut, dos Infames ens van agafar i ens van començar a elevar amb la segura intenció de llançar-nos sobre el magma. Però els infames volaven tan junts i se sentien tan segurs del nostre final, que no es van adonar que encara comptava amb la meua espasa i, traient forces des del més profund de la meua ànima, vaig poder tallar d'un sol cop els dos colls dels serfs del Dimoni. Vam tornar a caure, però aquesta vegada dins del castell, trencant una vidriera de la sala principal, que va esmorteir la nostra caiguda, just davant del diable.
El Dimoni va començar a dir-nos coses molt lletges. Jo, amb molta ira, li vaig traspassar el pit amb la meua espasa, quedant penjant el seu negre cor de la punta. El Dimoni va començar a esvair-se en una columna de fum, i el seu cor va tenyir d'ombres la sala. Va ser aleshores quan vaig perdre el coneixement.
Quan vaig despertar, em trobava al meu llit, envoltat per la meua família. Els vaig preguntar si era al cel, Maria va començar a plorar i em va dir que no, que aquesta era la meua casa i que portava diversos dies inconscient. Em vaig adonar que, darrere la finestra una llum va resplendir un instant, i vaig veure Valkyr allunyar cap a l'horitzó.

ESCRIVIM UN POC... 4



Gràcies, Núria, per les teues paraules...

EL VIATGE
           Un dia em van confirmar que havia de fer un viatge a l'Àfrica, perquè havia aparegut una malaltia desconeguda. Jo treballava en un hospital, en el mateix que vaig començar res més acabar els meus estudis. Hi havia sentit que al cap d'un temps tots haurien anar-hi per completar la seua formació. Quan m'ho van dir, em vaig portar una gran sorpresa, ja que era el meu primer viatge fora d'Espanya. Al principi em va fer molta pena deixar durant uns mesos, aquelles persones que m'havien donat suport, però d'altra banda em va fer moltissima il·lusió anar a un lloc desconegut i poder fer noves amistats.
           Va arribar el dia de marxar, em vaig pujar a l'avió i em vaig posar a dormir, no havia pogut dormir durant aquesta nit pensant en les emocions que anava a viure allí. En arribar, tots em van acollir amb molta amabilitat i em donava la sensació de que em coneixien de tota la vida, també em vaig sorprendre per l'enorme probresa que havia i malgrat això tots mostraven sempre un gran somriure. Sobre la malaltia que ocorria allà, vaig poder saber de seguida el que era, i encara va costar un poquet posar-li solució, es va extingir. Complet ja el meu objectiu, era ja hora de marxar-me.
           Vaig conèixer els seus costums, tradicions i fins i tot com eren les persones d'allà. Vaig fer diversos amics i els va prometre que tornaria algun dia per passar una temporada amb ells.
           Sens dubte, aquest viatge va ser el primer i el millor viatge de la meua vida perquè el que vaig poder sentir i viure amb aquelles persones no ho vaig a tornar a viure en cap dels següents.